Dedicatòries

-Què és això?

-Aquesta és la teva signatura?

-Ui que complicada!

Així van passant i deixant els seus comentaris, mentre vaig fent les dedicatòries al llibre que han llegit. En general començo amb un tema, per exemple: esports. La I del meu nom TONI es converteix, si més no ho intenta, en un jugador de futbol que fa una xilena, en un jugador de bàsquet que llença a cistella, o bé es penja de la cistella, també juga a pàdel, o a tenis, o patina amb un estic a la mà. Quan acabo amb els esports dibuixo animals: un peix, una balena, un ocell, un gos, un cavall, un ruc, una girafa, una gallina i d’altres espècimens que fins i tot a mi em costa desxifrar. De coses voladores també n’hi ha: un llibre, una catifa, una barra de pa. Les roses no poden faltar ni les margarides ni els arbres, els salts de trampolí caient dins d’una piscina o bé agafats a un paraigües o dos, un a cada mà, els globus o un globus molt gran o un d’aerostàtic, avionetes, cotxes amb dues rodes o moltes rodes, motos vistes de perfil i de cara, bicicletes, patinets, monopatins, tricicles. Els vaixells surten ben definits, poden ser amb una vela o vàries, grans i petits…

tonivillalobosllambrich.com

Normalment els primers de la fila no diuen res, només obren els ulls i quan ja han desxifrat el dibuix un somriure se’ls queda a la cara i deixa a la resta de la classe amb cara de sorpresa.

-A veure, a veure…

-Que t’ha escrit?

-No, no, fa un dibuixet

-Un dibuixet?

I clar, els que venen em demanen coses.

-Em podries fer un cor?

-Em podries dibuixar un dofí?

-I l’escut del Barça?

-Jo voldria el mateix dibuix que el Manel, és que som molt amics.

Al cap d’una bona estona les idees es van acabant i els llibres per signar també, els alumnes estan molt moguts i la xerrada sobre algun dels meus llibres ja toca a la fi.

M’agrada veure que a vegades els nois aporten el seu gra de sorra a la meva dedicatòria, quan l’acaben i li donen noves formes i colors. Així tanquem el cercle, autor, lector, autor i lector. Ara el llibre ja no es meu, ara el llibre ja forma part de la biblioteca del lector o de la lectora i quan algun altre dia, en el futur, el torni a tenir a les mans se’n recordarà d’aquells moments quan se li va dibuixar un somriure a sota el nas.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s